L'ENTREVISTA
Marc Pinsach
-Explica'ns Marc, de Cassà de la Selva, als cims nevats del Pirineu i Europa, com va anar ben bé aquesta transició?
El meu pare feia curses d’esquí i de muntanya i llavors em vaig iniciar en aquest món de la seva mà. Un pas important va ser entrar al centre de tecnificació d’esquí de muntanya on de la mà d’en Jordi Canals vaig conèixer millor aquest esport i sobretot amb altres companys que compartíem la mateixa passió em vaig sentir acompanyat. El pas definitiu va ser pujar a viure a Font Romeu on l’ambient del medi i de la gent (amb en Kilian o la Mireia) convidaven a esmorzar, dinar i sopar esquí de muntanya de competició.
-L'esport d'elit sempre és un món dur, i més i tot potser a l'inici, quan encara no saps cap a on tirarà la teva trajectòria, en el teu cas, vas tenir sempre clar on volies anar i el que volies aconseguir?
A veure tenia clar que volia fer bé les coses, estava motivat per entrenar, per fer sacrificis, volia fer-ho el millor possible i volia anar lluny. Ara bé, pensar que podia arribar fins aquí doncs no ho pensava. Segurament si ho tens planejat i t’ho penses és llavors quan t’estresses, vols córrer massa i no arribes enlloc. Sóc de l’opinió que les coses t’han de sortir de dins sense haver fet un pensament racional. No has de voler entrenar per una recompensa material o mediàtica ho has de fer per sentir-te bé amb tu mateix i sentir-te realitzat. Ho has de fer perquè ho sents i et surt de dins. Malgrat que hi ha dies concrets que si que t’has d’obligar a sortir a entrenar perquè estàs mandrós i estaries millor al sofà.
-De quina forma et va influenciar el teu contacte amb en Kilian Jornet i la Mireia Miró durant els vostres dies com estudiants d'INEF, al Centre de Tecnificació d'Esquí de Muntanya a Catalunya?
Sobretot em van motivar perquè jo sempre ha anat un o dos passos darrere seu, m’han obert moltes portes i m’han ensenyat molts camins. Llavors els seus èxits viscuts de prop m’han servit per motivar-me, veure que tot és possible i una certa enveja sana de voler estar on han arribat ells. També van ser uns anys interessants per aprendre la cultura de l’alt nivell i saber com es feia aquest ofici i saber fins a on t’has de sacrificar.
-Com és d'important per tu el contacte amb la natura? I quin dels dos esports, l'esquí o la cursa de muntanya, creus que t'hi aproxima més?
Els dos esports són vàlids per apropar-te i sentir la natura. A l’hivern hi ha neu i la forma més natural és anar-hi en esquís, mentre que a l’estiu, sense neu, la forma natural és anar-hi corrent o caminant. Són esports complementaris que et permeten gaudir d’un medi canviant de l’estiu a l’hivern com és la muntanya. És l’interessant que segons l’època de l’any aquell paisatge canvia i també la forma d’apropar-nos-hi.
-Quan estàs allà dalt, enmig d'una competició, patint i encara a molts quilòmetres de la meta, quins pensaments et vénen al cap?
Depèn molt de si estàs en un ritme relativament còmode o si vas collat. Normalment no penses massa i estàs centrat amb el que toca fer en cada moment de la cursa. És important no despistar-se perquè llavors és quan arriben els errors.
-Entre la temporada d'hivern i d'estiu, d'on treus temps per a poder desenvolupar altres activitats, com ara els teus estudis d'Humanitats a la UOC?
El dia té moltes hores i hi ha temps per tot. És tan important entrenar com descansar bé i és durant les hores de descans que aprofito per descansar. Tenir l’obligació, volguda, d’estudiar fa que aquelles hores estiguis pensant amb altres coses i no sempre centrat amb l’esport i amb entrenar, la qual cosa pot ser bona si les coses et van bé, però si no t’hi van, llavors reduir la teva vida als resultats d’una competició és una cosa molt perillosa. De la mateixa manera que faig esport a l’alt nivell bàsicament per sentir-me realitzat, els estudis també són una forma de realitzar-me personalment. Tan important és tenir el cos entrenat com el cap.
-Avui dia són molts els joves que, des de ben petits intenten emular les vostres proeses cada vegada a més curta edat. Quin consell o advertència els i donaries?
Sobretot han d’evitar voler córrer massa. Aquest tipus d’esport són esports de formigueta que volen un compromís fort i durant un llarg temps. Els esports de resistència exigeixen moltes hores i durant molts anys per arribar a la maduresa. Per tant és importantíssim no tenir l’ansietat o el neguit de voler emular massa ràpid els teus ídols perquè el més probable és que acabis lesionat, sobre entrenat o desmotivat. Aquest tipus d’esport reclamen ser-hi cada dia, aixecar cada dia la persiana d’un negoci familiar, i potser al cap dels anys arribes a dalt de tot. Però sempre hem de tenir en compte que l’entrenament no és una ciència exacta, dos i dos no fan quatre i el que li pot anar bé a un no li anirà bé forçosament a un altre.
-Fins a quin punt és important la nutrició per a tu? Fas algun tipus de dieta especial?
Per mi la dieta no li dóna cap importància. Menjo el que vull i quan vull sense restriccions. Sóc de l’opinió que si segueixes una dieta més o menys equilibrada, no t'has de preocupar massa, pensa que entrenem moltes hores, estem en alçada, passem fred i la despesa calòrica és molt important i quedar-te massa prim no és massa bo perquè després et quedes sense força i agafes qualsevol refredat.
-I ja per acabar, que creus que es podria millorar de l'esport al nostre país?
Una gran ajuda per aquest esport i per tots els esports minoritaris és que el país tingués una millor cultura esportiva i que no només importés el futbol i el Barça. Quan viatges a altres paios d’Europa sents una enveja sana del cas que fan a tot l’espectre d’esports i això ajuda a que hi hagi més recursos per aquest tipus d’esport i et sentis més valorat socialment i no tant com un animal estrany. Tot i que cal dir que des del fenomen Kilian quan surts a córrer la gent ja no et mira com una cosa estranya, cosa que quan vaig començar a entrenar gairebé un procurava que no el veiessin massa perquè no el prenguessin per boig!
http://muntanyaimeteorologia.blogspot.com.es/
.jpg)
.jpg){kind=spacer}
.jpg)
